El càstig és una eina molt utilitzada actualment per a la educació
dels infants: posar-los a pensar cara la paret, copiar cent vegades una frase
adoctrinadora per què la interioritzin o simplement privar-los d’alguna estona
de pati, serveixen per a corregir-los i educar-los? I sabem cóm fer-ho? I
a més, apliquem els castic coherentment amb el que l’infant ha errat?
Però realment és necessari el càstig? Hem
de tenir en compte, com educadors, que les accions de l'infant no van dirigides
a fer mal i hem de ser conscients que amb aquestes accions els infants ens
donen a conèixer una mancança o necessitat pròpia del seu entorn.
Per altre banda hem de tenir en compte que el càstig és necessari
sobretot en edats primerenques en que difícilment el nen no entendrà el per què
de les coses. Difícilment podrem fer reflexionar a un infant de quatre anys
sobre si donar una puntada de peu a les escombraries i tirar els papers pel terra
és correcte o no.
Aquí us deixem un llistat de característiques que hauríem de tenir
en compte a l’hora de castigar a algun infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada